ARISTOLOCHIA PAUCINERVIS
NOM BOTANIC:
Aristolochia longa L. subsp. Paucinervis (pomel) Batt.
FAMILIA: ARISTOLOCHIAE
FAMILIA: ARISTOLOCHIAE
Etimologia:
Aristos
ve del grec i significa que és útil i locheia part,
naixement, això és per la utilització que en feien d'ella
antigament.
Paucinervis
del llatí paucus =
poc i nervis = nervis,
açò és, poc nervada per comparació amb altres espècies properes
amb nerviació més evident.
És
una planteta rastrera, encara que no és infreqüent vore la recolzada
en alguna rameta veïna.
Les fulles són triangulars amb la base formada per dos lòbuls molt marcats, profunds i un pecíol més curt quel peduncle i ovari junts.
Les fulles són triangulars amb la base formada per dos lòbuls molt marcats, profunds i un pecíol més curt quel peduncle i ovari junts.
Les
flors fan entre 3 i 6 cm de llargària, pedunculades, tubuloses i amb
una làmina que quan ja està fecundada, tapa la boca de la flor.
Sempre m'ha cridat
l'atenció aquesta menuda i curiosa planteta, la forma de les seues
flors sembla i recorda a algunes plantes carnívores tropicals, però
no, no es així, no mata als insectes sinó que els utilitza per a la
fecundació i per tant la reproducció i la conservació de l'espècie.
Encara que antigament s'ha utilitzat medicinalment, he d'insistir imperiosament en desestimar qualsevol ús d'ella, ja que té gran potencial tòxic.
Encara que antigament s'ha utilitzat medicinalment, he d'insistir imperiosament en desestimar qualsevol ús d'ella, ja que té gran potencial tòxic.
Com cada dia de bon de
mati, passege la nostra gosseta Nua per un descampat prou ruderal a
la vora del barranc de Barxeta on és possible trobar moltes plantes no
massa fàcils de vore i una d'elles és aquesta que avui vullc presentar.
 |
| Imatge primaveral, acabada de néixer. |
 |
| Primeres flors |
 |
| Ben plantada........... parant la trampa |
 |
| En el moment àlgid de la formació de la flor, s'adreça cap amunt i es planta ben plantada, això li permet capturar diversos insectes que en tractar de fugir deixaran pol·len d'altres plantes com ella i la fecundaran. |
 |
| La boca de la flor i també internament, disposa de tricomes, una espècie de pèls que eviten que puguen fugir els insectes capturats i ajuden a fer que caiga al parany. En la mateixa flor, maduren primer les parts femenines i quan està fecundada, madura la part mascle productora de pol·len, evitant així l'autopolinizació, això es diu floració Proterògina. |
 |
| Seqüència de l'existència d'una flor, pas primer, flor per fecundar. |
 |
| Flor fecundada, noteu com el limbe va tapant la boca i tota ella comença a marcir-se. |
 |
| Ja es pot vore com la flor va caiguent i canviant de color i textura, en aquest moment comença l'etapa mascle de la flor, produeix el pol·len i els insectes que encara viuen poden fugir carregats amb destí....... una altra flor i tornar a començar. |
 |
| Aquest es el fruit |
 |
| Més a prop |
 |
| Carabassó li diuen al fruit en recordar una carabasseta o un melonet. |
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada