CENTRANTHUS RUBER
Nom botànic: Centranthus ruber-Valeriana roja
Noms populars: Herba de Sant Jordi, Milamores
Familia: Valerianaceae
Forma vital: Camèfit sufruticós
Descripció:
És una mata gran, amb un cepell ben desenvolupat que sol produir moltes tiges d’aspecte robust, estriades, amb les fulles enfrontades i de fins a un metre d’alçada, amb floració densa de color rosat en l’àpex de la tija.
- Fulles ovades a la base, que van fent-se més apuntades cap a l’extrem, grans, de fins a 10 cm. de llargària, amb un color verd clar glauc, les de la base amb un curt pecíol, que va esborrant-se cap al cim de la planta on es fan pràcticament segudes a la tija.
- Flors en ramell compacte amb aspecte cupulat de color rosat intens, cada una de les flors te un calze molt menut i la corol•la que te forma de tub és d’una sola peça i acaba a la base amb un espoló, aquesta flor sols té un estam.
- Fruit sec amb una sola llavor envilanada amb les restes del calze.
- Es cria als pedregars no molt eixuts i moltes vegades la podrem vore eixint de vells murs dels horts propers a la muntanya, depenent dels llocs, la podem vore vegetar des de final de l'hivern i florida a partir de finals de març, fins a tota la primavera i l’estiu.
Usos i propietats: Com altres espècies de Valeriana, podem utilitzar el cepell com antiespasmòdic i calmant, contra el nerviosisme i l’insomni en forma d'infusió.
Curiositats botàniques: La primera vegada que varem recol•lectar aquesta planta, se’ns va oblidar que la teníem a un rebost secant-se, fins que poc a poc anàvem sentint una forta olor que en principi no identificàvem i que al final ja amb l’olor més intensa ens varem adonar de la presencia inconfusible de la Valeriana, pareix que fins que no acaba el procés de secat i les fermentacions i reaccions que es produeixen, no acaben de tindre el grau d'eficiència que coneguem.
Noms populars: Herba de Sant Jordi, Milamores
Familia: Valerianaceae
Forma vital: Camèfit sufruticós
Descripció:
És una mata gran, amb un cepell ben desenvolupat que sol produir moltes tiges d’aspecte robust, estriades, amb les fulles enfrontades i de fins a un metre d’alçada, amb floració densa de color rosat en l’àpex de la tija.
- Fulles ovades a la base, que van fent-se més apuntades cap a l’extrem, grans, de fins a 10 cm. de llargària, amb un color verd clar glauc, les de la base amb un curt pecíol, que va esborrant-se cap al cim de la planta on es fan pràcticament segudes a la tija.
- Flors en ramell compacte amb aspecte cupulat de color rosat intens, cada una de les flors te un calze molt menut i la corol•la que te forma de tub és d’una sola peça i acaba a la base amb un espoló, aquesta flor sols té un estam.
- Fruit sec amb una sola llavor envilanada amb les restes del calze.
- Es cria als pedregars no molt eixuts i moltes vegades la podrem vore eixint de vells murs dels horts propers a la muntanya, depenent dels llocs, la podem vore vegetar des de final de l'hivern i florida a partir de finals de març, fins a tota la primavera i l’estiu.
Usos i propietats: Com altres espècies de Valeriana, podem utilitzar el cepell com antiespasmòdic i calmant, contra el nerviosisme i l’insomni en forma d'infusió.
Curiositats botàniques: La primera vegada que varem recol•lectar aquesta planta, se’ns va oblidar que la teníem a un rebost secant-se, fins que poc a poc anàvem sentint una forta olor que en principi no identificàvem i que al final ja amb l’olor més intensa ens varem adonar de la presencia inconfusible de la Valeriana, pareix que fins que no acaba el procés de secat i les fermentacions i reaccions que es produeixen, no acaben de tindre el grau d'eficiència que coneguem.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada