FRAXINUS ORNUS
NOM BOTÀNIC: FRAXINUS ORNUS
FAMÍLIA: OLEACEAE
NOMS POPULARS: FLEIX FLORIT, FREIX DE MUNTANYA, FLEIX DE FLOR, FREIX DE FLOR
Quan jo era menut, jugàvem a "Indis i Vaquers" perquè només feien pell·icules d'aquestes i de romans i els xiquets ens féiem "arcs i fletxes" per a jugar a més d'anar a "fer arca", cosa que els de la meua edat ja saben que es, mon pare sempre em dia que la millor fusta per a fabricar un "arco" bo era la d'aquest fleix perquè mai es trencava per molt que la doblares, des d' aquella època no ho he oblidat i a més ho he pogut comprovar en l'actualitat. És una de les seues característiques si vols conèixer'l o virtuts si te n'aprofites d'ell, perquè en te prou més.
Les fulles es poden emprar en infusió contra els reumatismes i per a "netejar la sang", allò que diguem depuratiu, encara que l'us més conegut es l'aprofitament del "Manà", que s'obté fent talls o incisions a l'escorça per fer que l'arbre plore una substància groguenca i molt dolça que ens produeix en ingerir-la, un molt suau efecte laxant molt emprat per a xiquets i dones prenyades perquè no irrita gens. Aquesta substància continua utilitzant-se actualment i se'n fan cultius d'aquestos arbres per produir la i comercialitzar la.
Es cria espontàniament a les parts més altes dels barrancs i les ombries de les nostres muntanyes sempre als llocs amb alguna humitat, perd les fulles a l'hivern i es torna a vestir de fullatge alhora que floreix, floració per altra banda espectacular que es fa ben patent allà on abunda aquest meravellos i dolç arbret.
FAMÍLIA: OLEACEAE
NOMS POPULARS: FLEIX FLORIT, FREIX DE MUNTANYA, FLEIX DE FLOR, FREIX DE FLOR
Quan jo era menut, jugàvem a "Indis i Vaquers" perquè només feien pell·icules d'aquestes i de romans i els xiquets ens féiem "arcs i fletxes" per a jugar a més d'anar a "fer arca", cosa que els de la meua edat ja saben que es, mon pare sempre em dia que la millor fusta per a fabricar un "arco" bo era la d'aquest fleix perquè mai es trencava per molt que la doblares, des d' aquella època no ho he oblidat i a més ho he pogut comprovar en l'actualitat. És una de les seues característiques si vols conèixer'l o virtuts si te n'aprofites d'ell, perquè en te prou més.
Les fulles es poden emprar en infusió contra els reumatismes i per a "netejar la sang", allò que diguem depuratiu, encara que l'us més conegut es l'aprofitament del "Manà", que s'obté fent talls o incisions a l'escorça per fer que l'arbre plore una substància groguenca i molt dolça que ens produeix en ingerir-la, un molt suau efecte laxant molt emprat per a xiquets i dones prenyades perquè no irrita gens. Aquesta substància continua utilitzant-se actualment i se'n fan cultius d'aquestos arbres per produir la i comercialitzar la.
Es cria espontàniament a les parts més altes dels barrancs i les ombries de les nostres muntanyes sempre als llocs amb alguna humitat, perd les fulles a l'hivern i es torna a vestir de fullatge alhora que floreix, floració per altra banda espectacular que es fa ben patent allà on abunda aquest meravellos i dolç arbret.
 |
| Imatge del seu hàbitat |
 |
| Arriba a fer uns 10-15 metres d'alçada, encara que coneguem exemplars més grans. |
 |
| Fulles imparipinnades,és a dir, amb una de nones a l'extrem. |
 |
| Detall del folíol de nones, vegeu la forma i el lleuger serrat del contorn. |
 |
| Floració amb flors masculines i hermafrodites, això fa notar que és un vegetal androdioic que diuen els botànics. |
 |
| Fruits immaturs del Freix de muntanya |
 |
| Fruits madurant |
 |
| Ja madurs i escampant-se, els dies de vent ajuden a allunyar-los fent-los volar gràcies a la forma alada, a l'interior es situa la llavor. |
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada