ASPARAGUS ACUTIFOLIUS
NOM BOTÀNIC: Asparagus acutifolius
FAMÍLIA: Liliaceae
NOM POPULAR: ESPARREGUERA
Quasi tots alguna vegada n'hem collit caminant- per “baixar” el dinar o el berenar- passejant les sendes i camins dels llocs més montuosos de les nostres comarques riberenques, a l’ombria dels barrancs i les costeres més fresques.
Parle dels espàrrecs, que són la part tendra encara de les noves tiges que l’esparreguera va criant per escampar-se buscant créixer.
Se’n crien de dues classes, un mes punxegut i l’altre mes tou, tots dos són bons i encara vos diria que sense ser cap esparreguera, també podem menjar els mateixos brots tendres d’una altra planta que els fa ben pareguts als autèntics, es tracta dels brots de Tamus comunis, de grans fulles en forma de cor que també trobarem als barrancs i zones ombrívoles.
Deliciosos, temperamentals, saborosos i amb un gust i olor que més tard recordarem quan anem a “ canviar l’aigua a les olives ”, es a dir, quant en orinar sentirem l’olor característica d’haver-ne menjat.
Dietèticament són interessants per la fibra que ens aporten, les poques calories que tenen i la quantitat de substàncies nutritives que ens subministren.
Popularment el seu ús medicinal està dedicat als problemes de l’aparell urinari, emprant l’arrel en infusió, però a mi em sembla millor menjar-me’ls que arrancar la planta. Apenes bollidets i fregits per a fer truites pel temps de Febrer en avant, encara que segur que hi han llocs on es fan tot l’any seguit—jo en conec--.
FAMÍLIA: Liliaceae
NOM POPULAR: ESPARREGUERA
Quasi tots alguna vegada n'hem collit caminant- per “baixar” el dinar o el berenar- passejant les sendes i camins dels llocs més montuosos de les nostres comarques riberenques, a l’ombria dels barrancs i les costeres més fresques.
Parle dels espàrrecs, que són la part tendra encara de les noves tiges que l’esparreguera va criant per escampar-se buscant créixer.
Se’n crien de dues classes, un mes punxegut i l’altre mes tou, tots dos són bons i encara vos diria que sense ser cap esparreguera, també podem menjar els mateixos brots tendres d’una altra planta que els fa ben pareguts als autèntics, es tracta dels brots de Tamus comunis, de grans fulles en forma de cor que també trobarem als barrancs i zones ombrívoles.
Deliciosos, temperamentals, saborosos i amb un gust i olor que més tard recordarem quan anem a “ canviar l’aigua a les olives ”, es a dir, quant en orinar sentirem l’olor característica d’haver-ne menjat.
Dietèticament són interessants per la fibra que ens aporten, les poques calories que tenen i la quantitat de substàncies nutritives que ens subministren.
Popularment el seu ús medicinal està dedicat als problemes de l’aparell urinari, emprant l’arrel en infusió, però a mi em sembla millor menjar-me’ls que arrancar la planta. Apenes bollidets i fregits per a fer truites pel temps de Febrer en avant, encara que segur que hi han llocs on es fan tot l’any seguit—jo en conec--.
 |
| Aspecte al camp |
 |
| Detall de la flor |
 |
| L'esparrec que tots coneguem |
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada