UMBILICUS RUPESTRIS

NOM BOTÀNIC: Umbilicus rupestris

FAMÍLIA: CRASSULACEAE

NOMS POPULARS: ORELLA DE FRARE, MELIC DE VENUS




                                Poc l'importa si són pedres o blocs d'obra,, quan hi ha un clavill on viure, un mur de pedra seca o una paret vella, això si, sempre a l'ombra i amb certa humitat, allí arrela i ho colonitza tot. La voreu en els murs i paretons dels camps de tarongers arrimats a muntanya i en moltes de les construccions ja assolades que encara queden.

Són conegudes les propietats cicatritzants del suc aplicat a les ferides, així com l'aplicació directa de la fulla desproveïda de la cutícula en cremades, furóncols i nafres.
El mateix suc es pren en casos de pedres al ronyó per desfer les i per provocar l'emissió d'orina.

En el reportatge fotogràfic següent queda clar l'ambient on es cria.

Tant als murs d'obra com a les teulades orientades a l'ombriu són llocs on s'instal·la còmodament

Les fulles tenen el pecíol al mig del limbe ( peltades) i són arrodonides i carnoses a causa de l'aigua que acumulen.

Com veieu, els agrada la humitat i l'ombra

No totes les fulles són peltades, les de la tija naixen amb el pecíol lateral i a més dentades, aquesta ja començava a florir

Ja florides del tot, uns dies de calor extrema les ha fet anar més depresa del que toca

Detall de les flors

                               La calor fa que hi hagen més insectes i això provoca l'aparició de plagues al món vegetal, en aquest cas un coleòpter ha fet una posta d'ous a la base de les fulles de Melic de Venus fent que la planta produïsca aquest engrossiment anomenat cecidi on les larves es criaran i alimentaran fins que abandonen el niu. En el cas concret de les fotografies, tota la població de Melics de Venus que existia va resultar afectada, morint tots els exemplars.

Cecidi produït pel coleòpter Pericartiellus durieui

Aspecte del cecidi a la part externa

Es poden distingir perfectament les larves de Pericartiellus durieui a ' interior del cecidi